Eren duas criatures nel carrer:
S'en hi veieva tantes, a drinte de l'Alguer.
Recordes? Q!ii jugades a la plaça!
Quanta corrires en giro de la torre!
A mans la mongica: era de stratxu,
ma l'alegria n'esclatava al cor
Cambiva en sed a la tela arronsinada,
per caballera posava fìls de or -
Sem crixides vistides de probesa.
Sola riquesa: un braje da carbonilla
quan era hi vern - petita era la cuina:
una mesa, dues olles, tres cadiras ...
un tros de pa ama seba ... i si havia
l'oli i la sai, paraixeva una badia!
Ara sem grans, sem mares de familia.
De 'quell braje rabent de carbonilla
no hi ha que cendra - A quel! rocò de cuina
s'ès perdut nel temps ... Com va la vida!
Q!ii juga a "perucossu" a la placeta?
Q!ii de la torre corri encara en giro?
No hi ha mès criatures al carrer.
No, no ès mès ella, aquesta nostra Alguer.