Les paraules s6n pedra
en lo granitic silenci de les valls.
Mentres lo vent continua a omplir 'l buit de séculs
entre 's passos perduts en lo carni de la història,
una lenta pluja xiuxiueja antigues rondalles:
de tanques tancades, de amors olvidats,
de ombres allongades . ..
pel caure del sol
o de gòtiques roques de "su subramonte"
(arcaics simulacres de llibertat);
ara massa, ara més prest ...
dèbila.
Com sempre l'etern jou del temps
posa 's loros a la vida
i la clau dels còdex és, encara una volta,
caiguda en lo riu dels records:
unica manera de lleigir
entre les linies de la Gènesi
i de desxifrar los sacerdots de bronze
que disposen, com a reliquies, en pasteres de terracuita,
les màscares de nyenya negra.
Ara mateix
la llum de les albes inflama l'orizont
tallant les boires de llagrimes margantes i
descobertes pel'imatge del dia
papallores de paper dispàreixen
amagades dè les fulles d'esclariu.