He despagat la llumera.
Tots dromin, finalment
i jo plor,
en silenci.
A llunt un motor s'enverena ...
se ferma.
Una persiana
a la paret escuri,
ama un llament se tanca.
Due gates, al corra!,
ploren l'amor.
Se despaga, a poc, a poc,
la llamenta
amesclant-se ama un plor
de criatura,
ne l'ombra,
a llunt ... més a llunt ...
Ma ara s'aixeca 'I silenci:
silenci nel m6n,
silenci ne l'ànima.
Les llàgrimes ara s'eixugan,
perdudes
nel silenci.