Aqueix silenci on tendre se descalla
lo sensual carinyo de la lluna
és l' infinit, o mare. A una a una
les hores cauen. Ne l' ària de rondalla
s' aixequen llestres joies ja gosades
risetes clares, cants de criatura,
records antics, lluents de dolçura.
Roses del meu passat; roses posades
al peu de la tua tomba. Ja pansida
una folla cau: banyada del plor meu
esclatarà demà en nova vida.
Tu m: has deixat. Jo portaré la creu.
Triomfa, o mare, nel m6n sense mentida.
reposa en pau, o mare. En nom de Deu.