Anem pels camins del nostro temps:
a les vores hi ha arbres
d'angoixes de diumenge
i de dies feiners;
les herbes demanen
inutilment
a un Déu que no coneixem més
una gotera de verd
i la poesia del silenci
se perd
en ritmes de festes drogades.
Havem tirat puals de cendra
'n els carrerons
dels nostros records
i mirem sempre més en allà
dels nostros confins.
Havem deixat tancades
la pau i l'amistat
en llibres envellits de pressa
en mig de redes de teranyines.
Vull anar pels camins
del nostro temps
sense passar
al llarg de 'quellos llibres
i jugant encara a amagar
ama les ombres
que triangols de sol pinten
ne la tela de l'esperança.