Informazioni sull'opera
Com un foc que ormai se despaga,
tu tramontas, o sol,
a la tarda.
Lo salut t'envia la campana,
que repica en allà ...
harmoniosa!
I cad'u que al demà encara espera,
ama 'l cor rallegrat te contempla:
i la barca que ahir era ixida,
s'en retorna ...
del sol carinyada. .
Cada dia io te mir quan t'e1xecas,
te contemplen los ulls quan te colgues:
i tu sempre ..
al maiti m'emprom1us ...
esperances,
que porten llumera.
Ma que dius quan devalla la _tarda?
Que me dius quan arrès he tmgut? ...
Mori 'l sol:
vè la nit i la lluna.
Tu també,
silenciosa i lluenta,
a la mia joventut empromitis,
aquel bé que lo mon
sempre aguarda.
Ma quan vé aqueix dia sospirat?
Ès gitada a la mar la pregunta!
Sol de tu la resposta m'arriba
i rient me dius:
vé demà!
Gugi 'l tems i ningu no l'agafa,
fugi 'l temps i los anys caminen:
ma lo cor porta encara esperances,
de trobar. ..
lo moment somniat!
Titolo | Esperances |
Sezione | Sezione Algherese |
Autore | Antonio Coronzu |
Nome | |
Anno | 1965 |
Argomento | |
Descrizione | |
Lingua | |
Editore | Premio Ozieri |
Contributore | ATHENA SRL |
Tipo | |
Formato | |
Fonte | Premio Ozieri |
Relazione | Concorso Premio Ozieri 1965 |
Copertura | Logudoro, Sardegna Italia |
Diritti | Comune Ozieri, Premio Ozieri |
Analisi del Testo |