DE LES ONES DE LA MAR

De le ones de la mar
més no vé maliciosa
la veu de les Sirenes
i la tua nau arriba
al meu port.
Portes disenys incertos
pintats de colors
i los poses als meus braços.
M'encant i mir
la tua bellesa
com un pardal
empresonat entre les mans,
minuciòs escaves en l'ànima
lo seny del desti.
Fugi la solitud
indiferenta a la veu del temps.
M'agrada de entendre
lo palpit de la tua vida
estreta, enguiriada amb la mia.
Esfera immensa de lligams
té l'hàlit del tou perfum
i te poses al meu fianco.
La memòria porta
en les ales del pensament
cada record
i arrés cambia i muda
en el diseny de penetrar
lo dolç misteri de un encontre:
no tenim les claus
amaguades
en la blanca cortina de la tarda.