Cant de joia. ara que la vida
és bella, alegra, vora la marina:
un encant de azul que me convida
a jugar a gosar. L'arena fina
trenda, de or, me fa la conçiguella;
lo meu castell, creixit vora vora,
e spera 'I cant de una dona bella ...
ma ... despitosa vé la maretora
a fer destrossa. Va la nuvoleta
lleugera, bianca, que lo ventarello
espiny allunt. Vé una criatureta
me mira, riu . .. i fa lo «spogliarello».
Ont és I' hivern? Ahi, hores de tristura
tancada a'scola com en presonia!
I aquell ban aixì dur? I la lectura?
Oh, lliçons infernals de geografia!
Mai no se vegin! Ara, en aquesta hora
piena de sol que alegra lo cor meu,
vull també jo, com fa la maretora,
cantar de joia, aix', a tota veu .. .